1.1 Descripció i tipus de pissarres digitals
1-La pissarra digital: És un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un vídeo projector, que permet projectar continguts digitals en una pantalla o pissarra blanca en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat...
- Un ordinador multimèdia amb DVD, altaveus i micròfon.
- Una connexió de l'ordinador a Internet d'alta velocitat (ADSL, cable).
- Un vídeo projector (canó electrònic de projecció, mínim 1.500 lúmens i resolució XVGA 1024x768), situat preferentment al sostre, i accionat amb un comandament a distància "amb pocs botons i d'ús senzill".
Sovint s'integren altres elements que augmenten la seva funcionalitat, per exemple: una impressora, una webcam, un escànner, un sistema d'amplificació del so...
La seva funcionalitat consisteix a projectar sobre una pantalla situada en un lloc rellevant de l'aula qualsevol mena d'informació procedent de l'ordinador, d'Internet o de qualsevol altre dispositiu analògic o digital connectat al sistema: antena de televisió, vídeo projector, càmera de vídeo, etc.
Aula del CRA Oleana amb pissarra digital. Font.
Interwrite
3-Tablet PC:
El Tablet PC, a diferència de la pissarra digital i de la pissarra digital interactiva, no necessita l'ús de l'ordinador ni del projector. Hi ha nombrosos models de tablet PC, però en general podem distinguir-ne dos tipus. El primer tipus inclouria tots els tablet PC amb pantalla tàctil, gràcies a la qual podem treballar sense la necessitat d'un teclat o ratolí (barreja entre un ordinador portàtil i una PDA). El segon tipus, en canvi, són ordinadors portàtils anomenats convertibles, que funcionen com un Tablet PC però que tenen un teclat, un ratolí i una pantalla giratòria.
1.2 Comparació
La pissarra digital |
La pissarra digital interactiva |
Tablet PC |
Projecció d'àudio | Projecció d'àudio | Projecció d'àudio |
Ús de l'ordinador i vídeo projector | Ús de l'ordinador i vídeo projector | No fa falta l'ús de l'ordinador i vídeo projector |
Sense dispositiu tàctil | | Amb dispositiu tàctil |
Intervenció mitjançant els perifèrics de l'ordinador | Intervenció immediata directament a la pissarra | Intervenció immediata |
PUNT 2 Exemples d'escoles amb pissarres digitals
Font: Escoles del Baix Llobregat fan classes amb pissarres digitals
ESCOLES DEL BAIX LLOBREGAT
Són sobretot les escoles del Baix Llobregat les que estan incorporant, des de fa uns anys i com a prova pilot, les pissarres digitals interactives. Pel que fa a les experiències de la PDI a les escoles del Baix Llobregat, val a dir que aquest recurs tecnològic ja es fa servir amb nens d'Educació Infantil fins a Secundària. En aquestes escoles any rere any es van proposant nous projectes d'aplicació.
A banda d'aquestes escoles, també hi ha altres centres d'altres poblacions catalanes que també estan fent servir aquestes eines tecnològiques. Un exemple d'aquests centres és el CEIP Pere Viver de Terrassa, o bé el CEIP Sant Jaume, en què, tal i com es pot apreciar en el vídeo d'aquest últim, els nens s'acostumen des de petits a fer servir les pissarres digitals interactives. Els professors el que fan és guiar l'aprenentatge dels alumnes mitjançant preguntes. Els nens, en aquest cas, són els veritables protagonistes de l'acció educativa. Els alumnes s'encarreguen de cercar informació o bé de preparar esquemes o formularis i presentacions que faran servir després per a una futura exposició oral
2.2 Escoles amb tablets PC (casos concrets)
El que han fet els nens ha consistit a crear diverses carpetes, una per cada assignatura, on van penjant els treballs fets a classe. Un altre punt important que caldria destacar és que en aquest centre els alumnes fan moltes exposicions i ràdio. Tanmateix, ha augmentat la comunicació entre l'alumnat i el professorat, fora de l'horari escolar. I és que els nens escriuen els dubtes que tenen i els docents els responen per la xarxa.
Podeu veure un vídeo informatiu sobre aquesta escola si premeu aquí.
Tanmateix, les pissarres digitals tenen alguns inconvenients que s'haurien de tenir en compte. I és que es tracta d'una eina molt costosa, que depèn de la connexió a la xarxa i que per tant, això pot generar problemes ja que és possible que salti la connexió. A banda d'això, se li ha d'afegir el fet que requereix una formació constant per part del professorat, cosa que implica un predisposició prèvia.
Ara bé, també s'hauria de tenir present el fet que cada vegada hi ha més crítics que qüestionen els avantatges que solem atribuir a l'ús de les pissarres digitals com ara l'augment de l'atenció dels alumnes. En aquest sentit, nosaltres creiem que aquesta motivació podria ser totalment passatgera i que seria fruit més aviat de la curiositat que desperta aquesta nova eina educativa. Tot i això, coincidim amb algunes opinions de directors i mestres que treballen amb pissarres digitals i que afirmen que els nens són cada vegada més visuals i que per tant, eines com ara les pissarres digitals els poden semblar més atractives i interessants.
En primer lloc, si volem que l'ús de la tecnologia a l'aula comporti realment una innovació educativa el que hem de fer és millorar l'accés a la xarxa en totes les escoles i universitats. Un altre punt molt important és el de la formació contínua i permanent del professorat. En efecte, cada vegada aniran apareixen noves eines tecnològiques que es podran fer servir a les aules i els docents han de saber com funcionen i quin és l'ús que en poden fer.
En segon lloc, és necessari que les escoles que decideixen fer un ús de la tecnologia a l'aula es plantegin què volen aconseguir realment. I és que aquests centres no poden pretendre seguir treballant amb els mateixos currículums, horaris i llibres de text, en el cas d'incorporar les pissarres digital a l'aula; ja que les velles metodologies, en què predominen les classes magistrals, el sistema d'ensenyament rígid i la no-interacció entre l'alumne i el professor xoquen amb les noves tecnologies, que poden facilitar que el rol del mestre canviï i que es converteixi més aviat en guia i en orientador. L'alumne també podria experimentar una important transformació en la mesura que seria el veritable protagonista en el procés d'aprenentatge.
En definitiva, perquè la revolució tecnològica a l’aula vagi seguida també d’una revolució educativa caldria que es fomentés el treball col·lectiu entre els alumnes i que també es fessin correccions conjuntes i que hi hagués una major interacció entre l’alumne i el professor. S’hauria de canviar el currículum i prioritzar les exposicions orals, com a eines que permeten treballar diverses matèries a la vegada i amb les quals les pissarres digitals tindrien un sentit ja que permetrien als alumnes projectar imatges, esquemes i presentacions que els hi servirien per acompanyar l'explicació, tal i com ja s'està començant a fer en alguns centres com ara el CEIP Sant Jaume. Finalment, el paper del professor hauria d’ocupar un segon pla, més destinat a la orientació, en favor de l’alumne, que hauria de ser el veritable protagonista del procés d’aprenentatge. En altres paraules, estaríem parlant d'un canvi de mentalitat per part de les escoles transmissives cap a les escoles més constructives, en què els mestres s'adapten a les necessitats dels alumnes i els guien durant tot el procés educatiu.