Apunts

PUNT 1 Definició i tipus de pissarres digitals

1.1 Descripció i tipus de pissarres digitals

1-La pissarra digital: És un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un vídeo projector, que permet projectar continguts digitals en una pantalla o pissarra blanca en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat...

Els elements bàsics i complementaris que possibilitzen un bon ús de la pissarra digital són:

- Un ordinador multimèdia amb DVD, altaveus i micròfon.

Un teclat i ratolí inalàmbrics poden facilitar la participació dels estudiants des del seu pupitre.

- Una connexió de l'ordinador a Internet d'alta velocitat (ADSL, cable).

- Un vídeo projector (canó electrònic de projecció, mínim 1.500 lúmens i resolució XVGA 1024x768), situat preferentment al sostre, i accionat amb un comandament a distància "amb pocs botons i d'ús senzill".

Sovint s'integren altres elements que augmenten la seva funcionalitat, per exemple: una impressora, una webcam, un escànner, un sistema d'amplificació del so...

La seva funcionalitat consisteix a projectar sobre una pantalla situada en un lloc rellevant de l'aula qualsevol mena d'informació procedent de l'ordinador, d'Internet o de qualsevol altre dispositiu analògic o digital connectat al sistema: antena de televisió, vídeo projector, càmera de vídeo, etc.

Aula del CRA Oleana amb pissarra digital. Font.

2-La pissarra digital interactiva: Es tracta també d'un sistema tecnològic que permet la projecció d'àudio visual mitjançant un ordinador i un vídeo projector sobre una pissarra blanca interactiva. Però, a diferència de la pissarra digital, la pissarra interactiva inclou un dispositiu tàctil que permet la possibilitat d'intervenir sobre la superfície de la pissarra directament, sense la necessitat de passar abans per l'ordinador.

Interwrite



3-Tablet PC:

El Tablet PC, a diferència de la pissarra digital i de la pissarra digital interactiva, no necessita l'ús de l'ordinador ni del projector. Hi ha nombrosos models de tablet PC, però en general podem distinguir-ne dos tipus. El primer tipus inclouria tots els tablet PC amb pantalla tàctil, gràcies a la qual podem treballar sense la necessitat d'un teclat o ratolí (barreja entre un ordinador portàtil i una PDA). El segon tipus, en canvi, són ordinadors portàtils anomenats convertibles, que funcionen com un Tablet PC però que tenen un teclat, un ratolí i una pantalla giratòria.

En concret, el primer tipus de Tablet PC són els més lleugers amb un pes d' aproximadament 1,6 kg.

Cal dir que consumeix menys energia que un ordinador convencional ja que utilitza un sistema operatiu que permet treballar amb processadors mòbils, realitzar escriptura manual, prendre notes a mà alçada i dibuixar sobre la pantalla. Podem també capturar la informació amb més precisió i fiabilitat que un ordinador personal. És una evolució del Windows XP Professional i el primer tablet PC el va crear l'empresa espanyola Tuxum.

1.2 Comparació

La pissarra digital	La pissarra digital interactiva	Tablet PC
Projecció d'àudio	Projecció d'àudio	Projecció d'àudio
Ús de l'ordinador i vídeo projector	Ús de l'ordinador i vídeo projector	No fa falta l'ús de l'ordinador i vídeo projector
Sense dispositiu tàctil	Amb dispositiu tàctil	Amb dispositiu tàctil
Intervenció mitjançant els perifèrics de l'ordinador	Intervenció immediata directament a la pissarra	Intervenció immediata

PUNT 2 Exemples d'escoles amb pissarres digitals

2.1 Escoles amb PDIs

A estat sobretot des de l'any 2000 que el Departament de l'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha instal·lat uns 400 vídeo projectors. Alguns centres pilots ja disposen de fins a sis aules completament equipades amb noves tecnologies.

Font: Escoles del Baix Llobregat fan classes amb pissarres digitals


ESCOLES DEL BAIX LLOBREGAT

Són sobretot les escoles del Baix Llobregat les que estan incorporant, des de fa uns anys i com a prova pilot, les pissarres digitals interactives. Pel que fa a les experiències de la PDI a les escoles del Baix Llobregat, val a dir que aquest recurs tecnològic ja es fa servir amb nens d'Educació Infantil fins a Secundària. En aquestes escoles any rere any es van proposant nous projectes d'aplicació.

A banda d'aquestes escoles, també hi ha altres centres d'altres poblacions catalanes que també estan fent servir aquestes eines tecnològiques. Un exemple d'aquests centres és el CEIP Pere Viver de Terrassa, o bé el CEIP Sant Jaume, en què, tal i com es pot apreciar en el vídeo d'aquest últim, els nens s'acostumen des de petits a fer servir les pissarres digitals interactives. Els professors el que fan és guiar l'aprenentatge dels alumnes mitjançant preguntes. Els nens, en aquest cas, són els veritables protagonistes de l'acció educativa. Els alumnes s'encarreguen de cercar informació o bé de preparar esquemes o formularis i presentacions que faran servir després per a una futura exposició oral


2.2 Escoles amb tablets PC (casos concrets)

El cas més significatiu d'escola que ha incorporat el tablet PC a les aules és l'escola del poble d'Ariño, a la província de Terol. En aquest centre, cada nen fa servir un tablet PC, que se li ha facilitat. Els alumnes han anat progressivament abandonant l'ús del paper i s'han adaptat a fer servir aquesta nova eina. Amb el tablet PC, els nens fan exercicis i també fan servir l'ordinador com si fos una llibreta en què prenen apunts.

El que han fet els nens ha consistit a crear diverses carpetes, una per cada assignatura, on van penjant els treballs fets a classe. Un altre punt important que caldria destacar és que en aquest centre els alumnes fan moltes exposicions i ràdio. Tanmateix, ha augmentat la comunicació entre l'alumnat i el professorat, fora de l'horari escolar. I és que els nens escriuen els dubtes que tenen i els docents els responen per la xarxa.

Podeu veure un vídeo informatiu sobre aquesta escola si premeu aquí.

PUNT 3 Reflexió

Des del nostre punt de vista, creiem que les noves tecnologies a les aules són una manera didàctica de fer entendre als alumnes una nova i actual forma d'aprendre les diferents àrees del currículum. És una important eina de motivació. Això permet fer les classes més atractives i participatives per als nens, que estan molt més atents. La pissarra digital facilita també molt la feina del professorat.

Tanmateix, les pissarres digitals tenen alguns inconvenients que s'haurien de tenir en compte. I és que es tracta d'una eina molt costosa, que depèn de la connexió a la xarxa i que per tant, això pot generar problemes ja que és possible que salti la connexió. A banda d'això, se li ha d'afegir el fet que requereix una formació constant per part del professorat, cosa que implica un predisposició prèvia.

Respecte a la relació entre la pissarra digital, la pissarra digital interactiva i el tablet PC, veiem que l'únic que no pot reproduir àudio és el tablet PC; però, a conseqüència no té la necessitat de fer ús d'un vídeo projector, ja que s'escriu directament mitjançant un dispositiu tàctil. Així doncs, veiem que la pissarra digital i la pissarra digital interactiva, tenen molts més recursos multimèdies ja que estan connectats a un PC, dit això, associem el tablet PC com a eina per escriure, veure imatges i en què es prioritza el treball individual de l'alumne. En canvi, la pissarra digital i la pissarra digital interactiva permeten que hi hagi una major interacció entre l'alumne i el professor i que els nens cooperin entre ells.

Les noves tecnologies és, en algunes escoles, un instrument integrat amb naturalitat però complementari. Els fan anar en activitats transversals -els nens comencen el dia consultant algunes webs o escriuen contes, l’utilitzen com a substitut del llibre a Socials i Música i com a instrument complementari a Ciències, Llengües i les altres matèries.

Ara bé, també s'hauria de tenir present el fet que cada vegada hi ha més crítics que qüestionen els avantatges que solem atribuir a l'ús de les pissarres digitals com ara l'augment de l'atenció dels alumnes. En aquest sentit, nosaltres creiem que aquesta motivació podria ser totalment passatgera i que seria fruit més aviat de la curiositat que desperta aquesta nova eina educativa. Tot i això, coincidim amb algunes opinions de directors i mestres que treballen amb pissarres digitals i que afirmen que els nens són cada vegada més visuals i que per tant, eines com ara les pissarres digitals els poden semblar més atractives i interessants.

Finalment, la pissarra digital és una bona eina en temes educatius per complementar el llibre, la classe i l'explicació, és a dir, un professor amb els alumnes el que fa és escannejar la pàgina del llibre i projectar-la a la pissarra per tal de seguir l'explicació. També es poden projectar una presentació amb imatges, texts, vídeos, etc. Un altre exemple seria escoltar cançons amb la lletra projectada i fer jocs interactius. El problema és que fent tot això no canviem necessàriament la pedagogia.

Punt 4- Proposta pedagògica

Proposeu alguns canvis pedagògics i/o metodològics que s’haurien de produir perquè l’ús de la tecnologia a l’aula comportés realment innovació educativa.

Sovint partim del benentès que tenir una PDI implica necessàriament una millora en l'educació, però, a quina educació ens referim? Potser canvia el material amb què impartim les classes, però si no canviem el mètode, aquesta millora no té cap sentit (Vídeo crític).

En primer lloc, si volem que l'ús de la tecnologia a l'aula comporti realment una innovació educativa el que hem de fer és millorar l'accés a la xarxa en totes les escoles i universitats. Un altre punt molt important és el de la formació contínua i permanent del professorat. En efecte, cada vegada aniran apareixen noves eines tecnològiques que es podran fer servir a les aules i els docents han de saber com funcionen i quin és l'ús que en poden fer.

En segon lloc, és necessari que les escoles que decideixen fer un ús de la tecnologia a l'aula es plantegin què volen aconseguir realment. I és que aquests centres no poden pretendre seguir treballant amb els mateixos currículums, horaris i llibres de text, en el cas d'incorporar les pissarres digital a l'aula; ja que les velles metodologies, en què predominen les classes magistrals, el sistema d'ensenyament rígid i la no-interacció entre l'alumne i el professor xoquen amb les noves tecnologies, que poden facilitar que el rol del mestre canviï i que es converteixi més aviat en guia i en orientador. L'alumne també podria experimentar una important transformació en la mesura que seria el veritable protagonista en el procés d'aprenentatge.

En definitiva, perquè la revolució tecnològica a l’aula vagi seguida també d’una revolució educativa caldria que es fomentés el treball col·lectiu entre els alumnes i que també es fessin correccions conjuntes i que hi hagués una major interacció entre l’alumne i el professor. S’hauria de canviar el currículum i prioritzar les exposicions orals, com a eines que permeten treballar diverses matèries a la vegada i amb les quals les pissarres digitals tindrien un sentit ja que permetrien als alumnes projectar imatges, esquemes i presentacions que els hi servirien per acompanyar l'explicació, tal i com ja s'està començant a fer en alguns centres com ara el CEIP Sant Jaume. Finalment, el paper del professor hauria d’ocupar un segon pla, més destinat a la orientació, en favor de l’alumne, que hauria de ser el veritable protagonista del procés d’aprenentatge. En altres paraules, estaríem parlant d'un canvi de mentalitat per part de les escoles transmissives cap a les escoles més constructives, en què els mestres s'adapten a les necessitats dels alumnes i els guien durant tot el procés educatiu.